L’exposició “Relarts” al Museu Etnogràfic de Ripoll

«Relarts», l’exposició sobre artesania d’ofici més ambiciosa produïda als darrers anys a Catalunya, arriba a Ripoll. Aquest Després de passar per Barcelona i Olot, la mostra es podrà veure fins al 27 d’agost al Museu Etnogràfic de Ripoll. L’exposició mostra el treball de vint artesans de diferents disciplines que excel·leixen en l’ofici i que mostren amb el seu treball l’habilitat amb el tractament dels materials, la creativitat i el domini dels llenguatges més actuals. L’exposició vol visualitzar el treball artesà de primer nivell que és molt desconegut a Catalunya però que té una gran projecció internacional. «Relarts» és una exposició promoguda per la Federació d’Associacions d’Artesans d’Ofici de Catalunya (FAAOC) amb la col·laboració del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM). L’acte d’inauguració es farà aquest divendres, 9 de juny, a les 7 de la tarda.

L’exposició però no només es limita a mostrar el treball dels artesans seleccionats. Els participants van rebre l’encàrrec de crear una peça única inspirant-se en una selecció de 12 obres que procedeixen de museus o de col·leccions particulars com un recipient de l’Edat de Ferro, una pila beneitera, fusos de núvia, una copa de vidre bufat… El resultat, segons el comissari de l’exposició, Javi Palomo, són «unes connexions entre les peces que han estat el punt de partida» -i que també es poden veure en aquesta exposició- i aquestes noves creacions. Palomo va plantejar aquesta exposició d’artesania allunyant-se del debat «no resolt entre les diferències entre artesania i art». En canvim «Relarts» proposa un debat: Com és que l’artesania més antiga s’ha acabat exposant als museus i l’artesania actual no es mostra en els museus d’art contemporani generalistes?

Els artesans participants a «Relarts» són Francesca Piñol (Art Tèxtil), Elisabet Puig (Joieria), Marc Vidal (Ceràmica), Ester Luesna i Xavier Vega -Luesma & Vega (Vidre), Quim Falcó i Txell Tembleque (Vidre), Joan Farré (Cistelleria), Enric Pla (Forja), Victòria Rabal (Paper), M. Àngels Domingo – Madola (Ceràmica), Imanol Ossa (Reciclatge/làmpades), Cecília i Mercè González (Tèxtil), Ramon Fort (Ceràmica), Arianna Russo (Ceràmica), Rosa M. Viladabadal i Jordi Marcet (Ceràmica), Pep Madrenas (Ceràmica), Mercè Pla (Ceràmica), Miquel Grima (Imatgeria festiva), Gemma Pampalona (Joieria), Ligia Unanue (multidisciplinar) i Nina Pawlowski (Barreteria).

ARTESANIA DE PRIMER NIVELL AMB PROJECCIÓ INTERNACIONAL

Importants despatxos d’arquitectura, catedrals europees, restaurants d’alta gastronomia, grans teatres… demanen del treball dels artesans catalans que, en l’àmbit nacional, són només reconeguts en petits circuits artesans. A tall d’exemples, la forja d’Enric Pla ha servit per construir les baranes i els bancs del cor que hi ha sobre la nau central de la Sagrada Família de Barcelona, els barrets de Nina Pawlowsky per muntatges de teatre i òperes al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) o el Festival de Peralada, la cistelleria de Joan Farré s’ha integrat en obres de l’arquitecta Benedetta Tagliabue o les creacions d’Ester Luesna i Xavier Vega (Luesma & Vega) ha creat els plats personalitzats de restaurants com el desaparegut Bulli o el Celler de Can Roca.

Malgrat la teoria que tota la producció es fa en un procés industrial, l’artesania d’ofici és un sector amb un gran potencial a Catalunya. Segons dades del Consorci de Comerç, Artesania i Moda (CCAM), el sector té una facturació estimada d’entre 250 i 400 milions d’euros anuals. Actualment hi ha 1.644 professionals actius que disposen de la certificació d’artesans. Un 64% de les empreses artesanes són unipersonals i un 36% són empreses que tenen dos o més treballadors. Altres dades que mostren la potencialitat artesana a Catalunya és el fet que hi ha 21 zones reconegudes com a zona d’Oficis Singulars i 4 que són punts d’interès artesanal. Catalunya disposa de 38 escoles de formació d’oficis artesans i artístics i de 25 fires monogràfiques d’artesania repartides arreu del territori.