L’edició 2018 del fòrum d’artesania «Diàlegs», celebrat a Barcelona el 15 i 16 d’octubre de 2018, ha posat el focus en els més joves. En les dues sessions d’aquesta edició s’ha donat veu a aquells que inicien el seu camí cap a la professionalització. Persones que s’han incorporat fa pocs anys a la seva activitat professional artesana, a estudiants de cicles formatius i de grau i als nous creatius. L’objectiu d’aquest «Diàlegs» ha estat conèixer les necessitats dels nous artesans, analitzar oportunitats i vies i, al mateix temps, conèixer, entendre i comprendre les seves necessitats, neguits i inquietuds. La FAAOC sintetitza aquesta pàgina les principals aportacions fetes en aquestes sessions.
DIÀLEGS 1 – ARTESANIA POSTDIGITAL
Sessió amb la participació d’alumnes de l’Escola d’Art i Superior Disseny de Vic, l’Escola Massana de Barcelona, l’Escola Universitària de Disseny i Enginyeria de Barcelona Elisava i l’Escola Superior de Disseny i Art Llotja.
1) Debat en relació a la Transversalitat i la Contemporaneïtat
En relació a les necessitats i inquietuds…
- El temps per utilitzar els tallers és molt limitat. Hi ha escoles que només obren una vegada a la setmana. La justificació és que no hi ha recursos perquè hi hagi una persona que supervisi l’espai.
- Pensem que a les escoles es fomenta molt la competitivitat, i això per a molts no suposa un entorn ‘sa’ per poder crear.
- La realització personal en el treball està directament vinculat a la tècnica que cadascú es senti més a gust.
- Prou de reduir cada vegada més els estudis artístics. Hi ha cada vegada més assignatures que passen de tenir una temporalitat d’un any a convertir-se en assignatures trimestrals.
- Ens preocupa com ens enfrontem a les pors durant el procés creatiu.
- Considerem que ens manca formació per la gestió de les emocions i un major acompanyament per part dels docents.
- La Formació en Orientació laboral no contempla aquests aspectes.
En relació a les propostes…
- Proposem que hi hagi més relació de les escoles amb els tallers professionals. Valorem la possibilitat d’estar treballant com aprenent abans de posar-te com autònom.
- Proposem una ampliació dels temps de pràctiques dins de la formació reglada.
2) Debat en relació a la formació i els aprenentatges
En relació a les reflexions…
- Sobre l’aprenentatge continuat:
- Trobem molt important el fet d’investigar per poder descobrir noves formes de fer.
- Entenem que la nostra professionalització passa per l’aprenentatge de moltes i variades disciplines. Inclòs aquelles que no estan vinculades amb l’artesania. La transversalitat formativa ens permetrà afrontar les noves demandes i els nou reptes.
- Sobre l’educació artística:
- Té l’avantatge de què es basa en la fusió de diferents disciplines i això ens agrada, ja que permet obrir diferents portes.
- Dir: ‘he estudiat arts’ pot donar peu a prejudicis a l’hora de buscar feina. No hi ha una valoració ni un reconeixement per part de la societat.
- Considerem que és un sistema encara una mica clàssic, ja que consisteix a apropiar-se de les diferents formes de fer dels docents.
- A vegades és massa teòric i costa molt tenir hores pràctiques per tocar la material, per provar, per aprendre. Poca disponibilitat d’horaris per accedir a espais d’experimentació.
- Considerem interessant la conceptualització de l’art, el disseny i l’artesania com un espai en què els límits es dilueixin. Però aquesta fusió fa que a vegades es perdin hores pràctiques per experimentar amb tècniques més concretes.
- Sobre la disjuntiva de Competir o col·laborar?
- És necessari explicar els teus secrets artístics? Compartir-ho segur que dona un plus a la creació.
- Col·laborar per superar-se en una competència sana
En relació a les necessitats…
- Sobre eines per donar-se a conèixer:
- Ens agradaria, des de l’àmbit acadèmic formatiu, poder conèixer bones pràctiques de joves creatius actuals sobre com s’han donat a conèixer. Ho entenem com una forma d’apropar-nos a la nostra futura professionalització.
- Sobre mancances formatives vinculades a la feina ‘invisible’:
Manca formació especialitzada per aprendre a gestionar els temps de creació, innovació, producció.
Manca formació en la gestió de les emocions. Una aproximació més humana en l’àmbit acadèmic. Considerem que milloraria el nostre rendiment.
En relació a les propostes…
- Reclamem el paper de l’aprenent. Entenem com molt important per al procés formatiu, el fet d’observar i treballar amb persones expertes dins de l’àmbit laboral.
- Proposem la creació de més vies, o més informació per establir vincles amb tallers professionals. Proposem el retorn al gremi. La possibilitat d’estar com aprenent en un taller professional com a pas de trànsit cap a la independència professional.
3) Debat sobre Taller i Comercialització
En relació a les reflexions…
- Un taller individual facilita les possibilitats de concentració, innovació i creació..
- Entenem el taller compartit com un espai molt creatiu per les sinergies entre les diferents disciplines. Permet compartir amb la resta, aprendre dels altres i la realització de projectes compartits.
- Considerem que la felicitat en la professió va més enllà del ser famós
En relació a les necessitats, inquietuds…
- L’accés a espais de taller individual és molt car.
- No hi ha facilitat d’accés a espais per poder experimentar amb els materials i amb les diferents tècniques.
- Manca formació especialitzada en aquest àmbit. Voldríem conèixer diferents estratègies de comercialització, ja siguin B to B o B to C.
- No es posa en valor el producte artesà. La gent no entén que el preu depèn de diferents variables, com el temps, la tècnica, els materials…
En relació a les propostes…
- Proposem ampliar els horaris d’accés als espais de taller dins de les escoles. Podria estar gestionat per becaris. En altres països hi ha la possibilitat d’accés gratuït als tallers 24h.
- Proposem la creació de Residències Artístiques com una fórmula per donar a conèixer l’artista i el seu producte.
- Proposem, ampliar, modificar i repensar les subvencions de l’administració en relació a la comercialització dels productes.
- Per exemple, creació d’ajudes públiques per facilitar l’accés a la compra de productes d’artesania contemporània.
4) Debat sobre Professionalització i èxit
En relació a les reflexions…
- Entenem l’equip com a futur de la creació artesana. Permet tenir diferents competències complementàries que faciliten la col·laboració.
- Considerem que tota obra necessita esforç, constància, identitat, que et pugui diferenciar dels altres.
- Ens sembla indispensable poder crear un valor personal d’allò que s’està fent. És a dir, poder crear una Marca pròpia.
En relació a les necessitats i inquietuds…
- Necessitem eines per aprendre a treballar en equip.
- Manca reconeixement de l’obra i reconeixement de l’equip. L’artesania com a valor.
- És important respectar el preu de les peces que cada creatiu defineixi. Implica el reconeixement del talent.
5) Debat sobre Digitalització i noves tecnologies…
En relació a les reflexions…
- Pensem en la possibilitat de substituir a l’artesà, sent un mateix qui pugui modelar la peça digitalment. L’artesania com experiència directa del consumidor.
- Per exemple, possibilitat de dissenyar en el nostre propi mobiliari i imprimir-lo en 3D.
- Entenem que cal afavorir la personalització de l’objecte per part del client.
- Desenvolupar una app en realitat virtual per canviar decoracions, ambientacions, dissenys de roba, accessoris…
- Entenem l’Artesania com quelcom del ‘passat’ susceptible de ser desenvolupat/transformat.
- Entenem l’artesania Postidgital com a futur.
- L’artesania digital com una experiència personalitzada. Com una construcció d’una empremta de cadascú, oposat a la producció en massa.
En relació a les necessitats i inquietuds…
- Necessitem accés a espais amb diferents eines tecnològiques que ens permetin experimentar amb diferents tècniques.
- No hi ha accés de forma pública a aquests espais. A nivell privat és molt costós.
- Manquen espais de comercialització a través d’eines digitals.
En relació a les propostes…
- Proposem comercialitzar l’ofici com a experiència fent servir la tecnologia. Modelar digitalment un objecte en temps real, establint una relació directa amb l’artesà.
- Proposem, replantejar, repensar, innovar els objectes clàssics a partir de reviure la cultura, utilitzant la tecnologia actual. Exemple: Com fem un ‘càntir’ postdigital?
- Apostem per materials eco
- Apostem per l’accés a materials de Km 0 per treballar les nostres peces
Vídeos de la jornada “Artesania Postdigital”. Dilluns 15 d’octubre de 2018 a l’Escola Massana de Barcelona.
Presentació i píndoles (clica aquí)
Conclusions dels grups de treball (clica aquí)
DIÀLEGS 2 – Repensant l’artesania contemporània
Sessió amb la participació d’artesans, creatius, makers… nascuts després de 1978 (menys de 40 anys).
1) Propostes al voltant dels espais de taller
- Creació d’espais amb equipament públic i maquinària que acullin projectes en fase embrionària.
- Creació de FABLABS artesans.
- Afavorir la creació d’espais autogestionats que agrupin diferents col·lectius i que al mateix temps també siguin projectes de vida.
- Regenerar/Repensar iniciatives de tallers oberts.
- Crear espais d’oferta/demanda en relació a diferents treballs i projectes. Vincular-ho a les webs de les escoles d’art o als mateixos ajuntaments.
- Creació de residències artesanes de llarga estada.
- Proposo FAAOC, Massana i Sant Pere, vehicular un projecte per oferir un pas cap al primer taller i el primer espai d’experimentació.
2) Propostes al voltant de la professionalització
- Oferir sessions formatives per donar a conèixer els avantatges de l’economia social – cooperativisme, associacionisme.
- Crear un punt d’informació per assessorament econòmic o estratègic i per buscar feina.
- Apropar l’artesania a les escoles i recuperar-la des de baix.
- Necessitem més suport de les institucions en la visibilitat internacional, per promocionar els artesans locals.
- Crear tallers per connectar nous artesans i professionals per aprendre com han evolucionat en la seva professió.
3) Propostes al voltant de la identitat i la marca
- Crear un centre d’artesania a cada comarca per tal de descentralitzar Barcelona. Als creatius de comarques ens és molt difícil d’accedir a segons què.
- Afavorir la projecció internacional, per professionalitzar-se i vendre.
- Fer un mapa digital (o una app) de tallers de productes artesans pel públic. Vincular-ho també amb el turisme.
- Donar a conèixer les xarxes locals d’artesans a les escoles per tal que els nens comencin a experimentar l’artesania de ben petits.
- Crear un ‘MES’ de l’artesania on s’impliqui diferents actors per fer ‘cultura artesana’.
4) Altres propostes al voltant del sector
- Crear ajudes públiques per obrir empreses pròpies.
- Replantejament del sistema econòmic, autònoms i artistes. No podem tenir la mateixa fiscalitat que l’empresa.
- Crear una plataforma d’artesans joves per crear xarxes i desenvolupar les diferents iniciatives.
- Crear un espai virtual amb anuncis en relació a diferents temàtiques: espais de lloguer, convocatòries, residències, treballs.
Vídeos de la jornada “Repensant l’artesania contemporània”. Dimarts 16 d’octubre de 2018 a l’Escola Massana de Barcelona.
Presentació i píndoles (clica aquí)
Conclusions dels grups de treball (clica aquí)
MAPA VISUAL DE “DIÀLEGS 2018” (clica aquí)
